Quan no tinc res a dir, no dic res.
Prefereixo escoltar el meu silenci,
aquell silenci que m’aclapara
i fa que sembli tant sols un babau
que només mira al buit absolut.
Tot plegat em sembla més digne,
que no el fet d’escampar frases,
mots, comes, punts i punts i comes
per acabar no dient res més
que metàfores plenes d’adjectius,
adverbis plens de modes i collonades,
paraules cultes i jocs de mans
per tal de pujar al llim cultural
i mirar per sobre l’espatlla als mortals.
Quan no tinc res a dir, millor tanco la boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada