Avui he sortit a l’era
i he bramat un vers.
He sortit a l’era i he bramat
com si estigues embogit
una poesia que parlava d’amor,
que parlava de pau.
Avui he sortit a l’era,
i els gossos em miraven incrèduls,
els gats s’amagaven sota els cotxes.
He cridat, he bramat al cel ennuvolat
i mentre la pluja m’escopia a la cara,
m’he cagat en tots els déus i deesses
que permeten que cada dia i cada nit,
a la plàcida i estimada mar mediterrània
una closca d’anou carregada de vides
s’ensorrés sense remei, mentre els feixistes
destapaven una altra ampolla de cava
per celebrar-ho...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada