Un dia,
algú em va dir que jo era un lletraferit.
Poc a poc, el temps m’ha anat curant la ferida,
i ara em dedico a assassinar mots, conceptes.
No se’m dona gaire bé, sempre acabo llepant,
amb totes i cada una de les policies poètiques,
aquells que es dediquen a fiscalitzar els estils,
a purificar les maneres, a dir blanc al blanc
i negre al negre, sense tenir mai en compte
l’àmplia paleta cromàtica de colors essencials.
Em sento doncs terriblement lliure i feliç,
nedant entre colors accents i formes simples .
Sóc, es podria dir, un assassí en sèrie de poesies,
un franctirador sense més amo, sense més ideal
que el propi jo, en cada passa, cada mot i cada gest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada