2.11.20

ASSASSÍ EN SÈRIE

 

Un dia,

algú em va dir que jo era un lletraferit.

Poc a poc, el temps m’ha anat curant la ferida,

i ara em dedico a assassinar mots, conceptes.

No se’m dona gaire bé, sempre acabo llepant,

amb totes i cada una de les policies poètiques,

aquells que es dediquen a fiscalitzar els estils,

a purificar les maneres, a dir blanc al blanc

i negre al negre, sense tenir mai en compte

l’àmplia paleta cromàtica de colors essencials.

Em sento doncs terriblement lliure i feliç,

nedant entre colors  accents i formes simples .

Sóc, es podria dir, un assassí en sèrie de poesies,

un franctirador sense més amo, sense més ideal

que el propi jo, en cada passa, cada mot i cada gest.