Un dia, ens despertarem
amb la son agafada a l’ànima,
i ens adonarem que aquests malson
ha estat un fet completament real.
Que hem estat respirant el nostre propi al·lè
durant dies, setmanes, mesos, anys,
que hem estat massa lluny dels amics
massa allunyats dels familiars, de les festes, del vi
i que hem acomiadat malament als nostres morts.
Mirarem els nostres rebosts, i veurem torrons caducats,
neules estovades, castanyes grillades, roses marcides,
carabasses del Halloween que ja no fan cap mena de por.
I despertarem i veurem que ens han robat primaveres,
colors ardents de tardor, tempestes, i hiverns glaçats,
i mentre busquem la calor de l’estiu ens preguntarem
de manera estranya i obsessiva , qui és el lladre o lladres’
O tal vegada, ni tant sols hi ha hagut lladre, ni lladres,
i ho hem perdut tot aigüera avall, per on s’escolen els somnis.
No oblidem però que la maldat te cares molt amables,
i que li agrada jugar maldestrement amb les nostres vides,
convertint-nos en farsants i xivatos de nosaltres mateixos.
Un dia despertarem
i serà el dia que tocarà anar a votar
i seguirem votant merda, d’aquí, d’allà...
Tant sols merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada