Avui ha esclatat la pluja
com un autèntic tsunami
reprimit en el temps i l’espai.
L’aigua ha corregut carrers avall
i de sobte ens hem sentit eixuts
estranyament secs, com un desert.
Les noticies ens anuncien borrasca,
aigua, vent i molta pluja persistent,
però l’estany de les nostres il·lusions
segueix tant sec com totes i cada una
de les terribles garrotades d’aquell dia,
com tots i cada una de les esperances
que mantenim enclaustrades i vives
dins les nostres memòries i emocions.
Aquell dia no recordo si va ploure aigua,
però si que alguna presa es va esquerdar
potser per sempre...Qui ho sap?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada