No em reconeixes?
Ho sento, no.
He perdut molt
el mocador al cap
tapant la calvície,
les hores de quimio,
la degradació enorme,
el cos que em cau endavant,
el rictus amargant i amargat,
la inclinació del cap i l’esperit...
Sóc jo, no em reconeixes?
...No, no t’he reconegut per la mascareta
-He dit de manera absurdament compassiva-
Després a l’ascensor, m’ha entrat un fred intens
que m’ha acompanyat tot el maleït matí...
Era ella...Ella...I no l’havia reconegut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada