En aquests dies foscs
t’has rentat tantes vegades les mans,
que ja no sembles culpable de res.
T’has tapat tants cops la cara
que sembla que hagis atracat un banc.
T’has apartat tant de la gent
que sembles un ser trist i asocial.
Has deixat tant que els altres pensin per tu
que t’has convertit en un moble vell.
Els segons, els minuts, les hores, els dies
juguen burletes i pesats al teu voltant
a un joc macabre d’aïllament tortuós.
Penses en els amics i els familiars
com si mai els haguessis tingut,
com un enemic perillós i assassí
que amb el sol fregament de la ma
et pot provocar la més terrible desgràcia,
i malgrat tot, tens ganes d’abraçar-los
de besar-los, de menjar amb ells,
de beure amb ells de viure amb ells.
Aquests dies, t’has rentat tants cops les mans
que quasi se t’han esborrat les ratlles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada