GANES

Tinc ganes de veure’t la cara completa,

de perdre’m un segons en els teus ulls,

de meravellar-me amb la comissura dels llavis,

de palpar les teves mans fines sense guants.

Tinc ganes de trobar-te pel carrer i abraçar-te,

de riure junts i besar-te lleugerament o amb passió,

de delectar-me uns segons del teu bonic somrís,

de que tot torni a ser, si pot ser, millor que abans.

Que les bruixes volin amb escombres sense controls,

que els policies tornin a vegetar a les seves casernes,

que els carrers siguin nostres com sempre han estat,

i que els hospitals s’omplin de tranquil·litat i humanitat.

Tinc ganes de fer cues per poder anar al cinema,

de menjar una pizza feta per un altre i xerrar de tot...

I també tinc ganes de veure les preses i els presos,

els d’aquí i els d’allà, en llibertat. És demanar molt?