27.12.19

LA CORBA


Deixa’m sentir la teva pell en una abraçada,
qui sap si serà potser la darrera vegada,
ja se sap, la vida depen moltes vegades
d’aquell petit segon, d’una mala decisió,
o d’un instant fugaç maldestre i equivocat.
Ja se sap “ara hi som, ara no hi som” diuen els vells...
Abraça’m i fes-ho amb força, sense dubtes,
que noti cada centímetre de la teva pell,
potser seré també el teu últim record,
ja se sap, la vida insòlita,  puta i enjogassada
que ens porta sense voler a aquell segon
aquell instant tràgic en que tot es torna fosc.
Abraça’m, impregnam de pau per fer el traç encertat
a qualsevol corba, o recta, mal dissenyada.