FULLES

Camino pel camí costerut

que m’allunya de casa

i al meu costat corren fulles

embogides, seguint l’asfalt

entre camp i camp, avui fa vent,

molt de vent, massa vent  i amb ell

tot s’allunya, una mica més

i aquell bri d’esperança efimer,

d’una senténcia, contrasentència,

sembla que poc a poc quedarà com tot

en el no res, en el buit més opac.

Seguim, sota un jou que viu

en una inòpia, en la venjança,

en l’odi més visceral possible,

aquell que no entén de raons,

que no entén de drets ni llibertats.

Segueixen corrent les fulles

i jo els voldria a tots, tant lliures com elles.

Avui fa vent, molt de vent

i les presons segueixen tancades,

segueixen plenes de gent innocent