HI HA DILLUNS QUE NO PODEN SER -Per la Gemma-

Hi ha dilluns, que no poden ser,

aquells dilluns en que el gall

s’oblida del sol, i la llum, i no canta,

o simplement li ha fet mandra.

Que la infermera no troba

aquella vena petitona del nen que plora

i ha de punxar i punxar amb dol.

Que l'escombriaire  no vol escombrar,

perquè és tardor i hi ha massa fulles,

i fa fred i tot és molt cansat i farregós.

Hi ha dilluns que no poden ser,

que sona el despertador i no et ve de gust

ni llevar-te ni rentar-te la cara i les dents,

ni tant sols quedar-te a dormir al llit calent,

que no tens ganes de veure ningú

i que ningú et vegi, ni et parli, ni et miri.

Hi ha dilluns en que ni la persona que et fa riure

t’arrenca un miserable i trist somriure,

i et pesen els peus, l’esperit i l’ànima,

que rebots tot el que trobes al mig

sense compassió i molt menys justícia.

Hi ha dilluns que queden massa lluny de tot,

que a la fleca el pa que et venen és congelat,

que esmorzes qualsevol cosa, per anar passant,

Hi ha dilluns, que no poden ser

i que queden massa allunyats del proper partit del Barça.