MORIR

Sempre he pensat que volia morir jove.

Molt jove, tant jove  que cap xeringa

perforés de manera persistent el meu cos,

que cap cadira de rodes em fes de cames,

que cap pedaç em tapés cap llaga,

que cap bossa, recollís els meus orins.

Jove perquè cap record em quedés enterbolit,

ni cap bolquer, em resguardés la dignitat.

Jove perquè cap bastó suportés part del meu pes,

i que cap habitació de cap residència

fes de dipòsit improvisat del meu esquelet tort.

Morir jove, perquè cap catèter ni cap sonda

violes el meu cos, ni cap sedant em deixés fora de joc.

Morir jove per no degenerar-me

per no veure’t degenerar,

per no veure’t morir...

Sempre he pensat que voldria morir jove

i tot i així no tinc cap pressa,

tot i que crec, que s'em fa tard...