Pel corriol
petites cuques de llum
albiren els barrots
i dins, una veu crida
en la soledat de la cel·la
un bram mut i seré,
un crit digne i altiu.
Els altres no entenen
la fidelitat de l’acció,
la persistència de l’amor,
les hores, els dies,
les setmanes, els mesos,
els anys indignes i estèrils
d’una presó absurda i injusta,
d’unes acusacions falsejades,
d’una sentència temuda.
Ells, se saben culpables
i no entenen de cap manera
la tava culpabilitat.
“Ya vienen los tuyos”
diuen divendres a divendres...
Els lliures, els lliures, els lliures....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada