M’he encarat al teu escut, a la teva arrogància
i t’he mirat als ulls injectats d’un odi visceral.
He escrutat el teu esguard altiu, tens i viril
i he intentat, sense cap sort, veure-hi un home.
Han estat tant sols uns segons, quasi eterns
i t’he vist tant submís al poder, tant poca cosa
que tant sols he sentit per a tu compassió.
Has alçat la teva porra sense pietat ni miraments
i has descarregat en
mi, les teves frustracions.
Avui, tornaràs a casa bavejant com el que ets,
esperant la manyaga autoritària del teu amo.
Tant sols et manca, perfeccionar els teus lladrucs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada