Els ulls de la fotògrafa reposen en el no-res.
Es deixen dur per la profunditat de l’horitzó
solcat d’aigua, núvols rogencs i veles blanques.
Els seus ulls empetitits pel salnitre i la bellesa
es fan profunds i extremadament relaxats.
Somnien, i somnien en balenes i sirenes.
S’enfonsen a les profunditats amb els dofins.
Es deixen anar com els de peixos de colors
que en milers suren a dos pams de la superfície
tant sols per a no perdre’s l’espectacular posta de sol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada