S’acaba la tardor
i el mantell estes de fulles grogues,
s’humitegen per les fredes fagedes.
El sol intenta sense cap perícia ni sort
profanar els temples xops i ombrívols
on la gebre ha proclamat la seva república.
Els faigs, sempre senyorials i robustos
s’han deixat fer l’amor sense capitulacions
per aquesta fascinant tardor que els embriaga.
S’acaba la tardor i tot és apunt per l’hivern,
per rebre aquella capa de neu o glaç
que fa que tot mori amb placidesa
enyorant una renaixença primaveral,
plena de colors, aromes i noves fulles verdes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada