Aquesta nit
als peus del meu llit,
el meu ying i el meu yang,
han tingut més que paraules.
Cada un armat amb el seus estris
s’han batut en un duel desigual,
entre la luxúria i el romanticisme.
S’han apuntat al cap sense escrúpols.
L’un li ha retret a l’altre laxitud,
l’altre, excés de pardals al cap.
Finalment, he tancat el llum,
he deixat l’estança en penombra,
i he resat als sants en els que no crec
perquè el resultat fos empat
amb una ics a la travessa dels somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada