FOCS

Aviat oblidarem el foc,

les flames, les brases,

els arbres centenaris

que abans feien ombra,

els matolls on matollavem,

els racons on descansàvem.

Aviat tot serà negre com el sutge,

el paisatge, els arbres, els records,

i en la nostra memòria s’esborrarà tot,

com en un somni, o un malson.

Aviat els boscos ens jutjaran,

les fonts deixaran de brollar

amb aquell dringar alegre de l’aigua,

i explicarem contes al nens

que ens escoltaran a estones,

mentre la tablet els passa de pantalla.

Aviat tot serà menys verd,

menys alegre, menys humà...(?)...