sóc.
Vaja, crec que sóc,
de fet ahir pensava que era,
i aquest mati al llevar-me, era.
Ara de fet cada minut que passa,
penso que no sóc tant, ni sóc tant poc,
però que carai, en el fons sé que sóc,
encara que molts no vulguin que sigui,
i intentin que deixi de ser el que sóc.
Però jo, tossudament sóc.
L’únic problema, és que malgrat ser,
no sé què sóc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada