De vegades, voldria ser
l’espurna més violenta
de l’onada que colpeja Lekeitio.
O potser aquell bri d’herba
que acarona les planes
de la casa prop de Zumaia.
I qui sap si també potser
aquell glop xarbotat de sidra
que cau al got del casco bilbaí.
O la nota de la cançó enganxosa
que acompanya la Marijaia.
I qui sap si una punta de la cresta
de qualsevol dels Flyschs
de la costa gipuskoana.
De vegades voldria ser
el rei de totes aquestes meravelles.
Però el que de veritat voldria ser,
és en Manolo d’Ea. El rei del mambo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada