El dia que va rebre la primera bufetada,
la ventafocs, va entendre que el príncep,
ja no recordava res del ball, ni la carrossa
ni tant sols, la meravellosa sabata de cristall.
Van trobar en un lloc fosc d’un bosc humit,
la Blancaneus penjant del coll d’una branca.
Cansada d’aguantar les violacions i menyspreus
dels set nans assassins i terriblement mal tractadors.
Quan la caputxeta va arribar a casa de l’àvia,
hi va estar parlant llarga estona entre sanglots.
Com podia aquella bona dona anciana i malalta
haver aguantat tants anys que el seu avi la vexés?.
La rateta presumida, escombrava i escombrava l’escaleta,
i va trobar un dineret que va usar per comprar el bitllet
que l’allunyés per sempre d’aquell ratolí borratxo,
que dia a dia, li recordava que només era una rata
fastigosa.
Aquell polític que tenia el poder de fer lleis per acabar
amb tot això,
seguia pensant que totes aquestes histories, no eren més que
un “cuentu”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada