Plou, i quan
plou, escric.
Escric sense
tinta ni ploma
sobre el teu
cos nu.
Escric amb
saliva i humitats
lletres amb
olor d’herbes,
paraules com
fulles caigudes,
pàgines de
tardor rogenques.
Quan plou,
escric lentament,
deixant que
els llavis et ressegueixin,
que els mots
es tatuïn a la teva pell
com els
vells pirates enyorats de terra.
Plou, i quan
plou finet com ara
torno
enjogassat a la infantesa
i em deixo
dur per un remolí
de records i
alegries antigues.
Plou, i quan
plou, simplement escric,
sense saber
de què, anant d’un cap a l’altre.
Simplement
escric entre paraules humides
i pàgines
groguenques i entelades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada