29.9.15

QUAN PLOU, ESCRIC


Plou, i quan plou, escric.
Escric sense tinta ni ploma
sobre el teu cos nu.
Escric amb saliva i humitats
lletres amb olor d’herbes,
paraules com fulles caigudes,
pàgines de tardor rogenques.
Quan plou, escric lentament,
deixant que els llavis et ressegueixin,
que els mots es tatuïn a la teva pell
com els vells pirates enyorats de terra.
Plou, i quan plou finet com ara
torno enjogassat a la infantesa
i em deixo dur per un remolí
de records i alegries antigues.
Plou, i quan plou, simplement escric,
sense saber de què, anant d’un cap a l’altre.
Simplement escric entre paraules humides
i pàgines groguenques i entelades.