UN IMMENS HORITZÓ -aprofitant una imatge molt bonica, ja usada en un anterior poema, ja ho sé, i?-

Es tapava amb el mar i no era sirena.

Descobria tresors i ni tant sols era pirata.

Se sentia abandonada i ni tant sols era naufraga.

Duia penjolls de curculles i tampoc era presumida.

Es creia la reina de les aigües i ni tant sols era nimfa.

Taral·lejava havaneres i no era cubana.

Desplegava les veles i no tenia ni barca.

Es creia simpàtica i ni tant sols era salada.

Es pensava inabastable i tenia, lluny, lluny, lluny un immens horitzó...