Entre xiuxiueigs t’explicava d’on venia,
perquè havia pujat tant alt per veure’t,
el valor que jo donava a la teva terra.
T’explicava com m’agradaven els colors
d’aquest país impressionant
per on els teus cascs pasturaven.
Com estimava la llengua, l’esperit,
la música, les tradicions
de la gent que et vigilava.
Com estimava aquesta terra,
gra a gra, sorra a sorra, herba a herba.
Tu em miraves sense veure’m,
com si no t’importés el que et deia.
Realment no t’importava.
No t’importava la llengua,
ni la terra, ni els fullatges,
ni la musica, ni les tradicions,
però em miraves encuriosit.
Endevinaves en la meva mirada,
un amor per tot el que era teu,
i una enveja sana. I estaves encuriosit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada