a peus nus sobre l’arena d’aquella platja blanca i solitària,
banyar-me nu entre els meus mots que suren a les ones amansides.
Deixar-me gronxar per l’escuma d’uns mots indecisos i porucs
que suren com vaixells ancorats a les parpelles de sirenes.
Voldria escriure el llibre pensant en tu, mentre em remullo
i penjar-me d’una graciosa i fràgil estrella de mar, mentre et repenso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada