per no sentir-me tant sol,
ni tant fosc, ni tant fred.
Per foragitar les ombres
que incansables m’acompanyen,
i dibuixar a les palpentes
imatges atzaroses en l’espai.
He olorat la fragància subtil
de cera fosa sobre el marbre,
i en la meva solitud t’he pressentit.
Ara obriré la finestra de bat a bat
per deixar que la tramuntana
profani aquest benestar efímer,
i s’endugui d’una volada
les lletres absurdes de la meva poesia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada