En el silenci de la salaem vaig acostar a la bruixa
que parlava dels àngels.
Em va agafar de les mans
i em va parlar amb veu suau
de la mare natura i els esperits,
dels punts de llum i els colors de l’aura,
que no existia el jo, sinó el nosaltres.
Em deia que estava allí per a servir-me,
i que m’estimava profundament.
L’escoltava a ulls clucs hipnotitzat.
Finalment em va dir que els diners
no eren res, no eren el fi, sinó els mitjans...
Aleshores em va deixar anar les mans,
em va abraçar com feia temps que no ho feia ningú...
I em va cobrar vint euros...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada