El poeta cubà Luis Rogelio Nogueras, va escriure davant la porta d'Auswich, aquestes paraules:
Ante estos edificios desiertos, ante las rejas electrificadas, ante la herrumbrosa puerta del horno, donde fueron incinerados, padres, amigos, esposas, hermanos, niños que en el último instante envejecieron millones de años, pienso en ustedes, judios de Jerusalen i Jericó.
Pienso en ustedes hombres de la tierra de Sion, que estupefactos, desnudos, ateridos cantaron el hatikvah ante las camaras de gas. Pienso en ustedes, y en vuestro largo y oscuro camino desde las colinas de judea, hasta los campos de concentracion del III Reich.
Pienso en ustedes y no acierto a comprender, como olvidaron tan pronto el vaho del infierno.
Tètricament, sota la pluja,
es balanceja el cos sense vida del nen palestí
lligat de manera maldestre a la llitera,
a lloms dels amics que criden venjança.
A la freda mà, una màgica margarida
plena de pètals que nomes diuen no.
A l’altre, una pedra,
companya de l’odi, amant de la ira.
El joc macabre es acabat,
Yahvé ha dictat sentència
i al mon, se li en fot la seva pàl·lida cara,
els seus ulls perduts, el seu mocador al cap.
Ara ja només és una imatge televisiva
massa recurrent
Plou,
i les gotes insistents es riuen del mort i de qui el vetlla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada