Sentíem com l’aigua picotejava el teulat,
i queia alegre per les canaleres,
de tant en tant ens donàvem la mà
tot deixant que els somnis ens segrestessin.
Sentíem la musiqueta suau de la ràdio
Don’t warry....be happy!!!,
i jugàvem a imitar el xiulet que seguia.
Havíem fet del nostre món una barricada,
res ni ningú era prou fort per ensorrar-nos.
Ens crèiem amb el dret d’exigir a la vida,
un espai per nosaltres, un habitacle d’amor.
Don’t warry...be happy....!!!!
Que poc podia imaginar el cantant enllaunat
el poc que ens preocupava res, i el molt feliços que érem.
Sabíem però que tot era fictici,
que el mon rodava per altres canals
que potser mai els llavis fregarien la pell de l’altre.
Però ens entossudíem a pensar
que les il·lusions valen la pena,
i encomanàvem els nostres sentiments,
a una simpàtica bruixeta de cartró, que ens deia...
No t’amoïnis....sigues feliç!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada