Amb la teva flauta i sense faristol,
has adormit la lluna, la pruna, vestida de dol...
Per tornar-te el favor, ella et besa el clatell,
bressolant el teu somni més bell.
has adormit la lluna, la pruna, vestida de dol...
Per tornar-te el favor, ella et besa el clatell,
bressolant el teu somni més bell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada