(Des de la convicció que tota persona, hagi fet el que hagi fet, te dret a una defensa i un judici just)
Vam tornar dels foscos calabossos
encegats per la terrible llum del sol,
amb els ulls imflamats i enllagrimats
oloràvem les aromes que feia mesos haviem oblidat.
Era plena primavera, i tot feia olor de vida.
Teniem tots els sentits en estat d'alerta, el gust, el tacte, l'oïda,
i semblava que la sang lentament tornava a lloc.
Vam deixar els foscos calabossos
plens de crits, de dibuixos, de desitjos,
solcats de barrots i parets fosques.
Varem deixar-hi per sempre les fredes ànimes
vagant com fantasmes penedits i desposseits
d'un temps que mai ningú no ens tornarà.
Un temps ple de tortures i vexacions,
mancat de tota defensa, dret o dignitat
en un bocí de terra que sempre presumeix
de ser el far, de la més alta llibertat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada