Tanques els ulls mirant la lluna,
i et ve la són, l’estança és bruna.
Com un plomall, negres pestanyes
dos ostres guarden, tendres lleganyes.
La nit t’abraça com bella amant,
i t’hi abandones com un infant,
entrant a un món quasi perfecte,
ple de sorpreses i algun defecte.
Somnies espais que t’engalanen
de blaus collarets i dolces magranes.
Després de sobte, tot s’il·lumina
i veus un mar ple de petxines,
i el somni es torna de tots colors
quan ell et bessa a frec del coll.
Dolces carícies que ni imagines,
ruscos de mel entre les sines.
Quan violenta llences un crit,
la mort et vetlla als peus del llit.
Mires poruga entre els llençols
la dama negre que escampa dol.
I quan ja sues de tant neguit,
el sol et viola desfent la nit.
Ha estat un somni que enjogassat
els sentiments m’ha bellugat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada