La tempesta feia volar els teus cabells
desendreçant la seva bellesa,
i el cel s'esgarrifava amb cada llampec.
Els nostres llavis junts, s'humitejaven
amb la fredor de la forta pluja
i les robes ja xopes dibuixaben sinuosos
els nostres cosos, simulant-los nus.
Cada tro, ens retronava les orelles
i ens feia esclatar el cap.
Desprès a terra, satisfets d'amor
deixàvem que l'aigua ens beneís la cara i el sexe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada