El vol de tornada
ha redreçat el temps
en el seu espai de sempre.
Perdura però el record fumejant
del volcà i les espelmes,
el record amable de les onades,
el record cansat del sol i les escales.
Aquells petons dolços de benvinguda,
aquells petons freds de l’aeroport,
però sobretot, aquell desig d’amistat,
aquelles ganes de compartir
allò tant valuós, que se’n diu temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada