Camino per la platja d’itzurun,
l’aigua dibuixa als meus peus
figures geomètriques incomprensibles
entre els riures i els jocs dels joves,
pilotes, pales, taules de surf, alegria.
M’avancen dues noies agafades de la mà,
insultantment belles, insultantment joves,
es besen apassionadament millorant el món,
i deixen la petja enamorada a la sorra
perseguint les de totes, les de tots.
Pau, una pau que es percep en tots els ambients
i al fons els Flysch majestuosos i emocionants
recordant-nos totes les esquerdes del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada