NADAL 2022

 

Als carrers, la màgia del Nadal és una broma,

segueixen dormint al carrer els sense sostre,

segueixen els aturats veient passar els dies

trists, sense futur, sota les llumetes alegres.

Segueixen els bancs amb les seves fredes cues

tractant als clients com a xais del seu pessebre,

Segueixen el bou i la mula buscant pastures,

herba inexistent perquè no plou, ni plourà,

i els únics rius són falsos de paper de plata.

I mentre omplim els carrers de llums i musiqueta

els Josep i Maria d’avui segueixen empobrits,

sense poder pagar el llum, desnonats, humiliats,

dormint a recer dels llums dels grans magatzems,

buscant una cova per ocupar després de segles.

Segueixen els camps de molsa plens de sang,

de guerres creades per rics, on només hi moren pobres,

segueix la neu cobrint els cossos, gelant esperances.

L’estel de la cova, tan sols s’encendrà per trams

unes poques hores, ja se sap, restriccions.

Els pastorets amb mascareta visitaran la farmàcia,

aquella de la llicenciada Maria Magdalena

per comprar el ventolin pels nens bronquiolítics.

Els camells no portaran cap rei, són tots a Catar

per l’espectacle fastigós i vomitiu d’un futbol

cada dia més opi adulterat d’un poble ignorant.

El pobre caganer, es cagarà en tot, en tots, en tothom,

i marxarà cap a casa amb el cul escaldat del fred,

però tornarà a casa amb tota la tranquil·litat,

cosa de la que no podria presumir una caganera

que segurament seria cruelment violada en ramat.

I els feixistes, sortiran vestits de persones normals

a cantar pels carrers i a les misses del gall i del vestrús,

i els donarem la ma, desitjant-los pau, però eterna.

I mirarem l’arbre de casa i el pessebre i ens caurà una llàgrima...

com deia el poeta...

»Jesús serà nat

ens mirarà un moment a l’hora dels postres,

i després de mirar-nos, arrencarà a plorar...