Els petons no tenen nom,
ni els sentiments, ni el desig,
ni nom ni propietaris,
són com petites barquetes
que suren en un mar encalmat
i de tan en tan es desintegren
en un oceà brau apassionat.
Aleshores floten fets a bocins
on s’agafen nàufrags solitaris,
i resten a la deriva anys i segles.
Els petons no tenen nom, ni propietaris
ni paguen mai penyores indignes,
ni impostos, ni interessos,
es regalen, com si de sobte
es presentés un Nadal, enmig del maig,
o un sant Esteve en ple juliol,
els petons, els que són de veritat
no tenen preu, ni data de caducitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada