El meu dni,
posa clarament que em dic Joaquim,
malgrat que tothom em digui Quim.
El meu carnet també, posa el meu pare
per davant de la meva mare: Ponsa i Fernández
com cal en el patriarcat on vivim.
El meu carnet, m’ha assignat un número,
aleatori i incomprensible, amb la lletra H
de Huelva, de Huesca, o d’Hòstia.
El meu Dni, diu que vaig néixer a Barcelona,
quan tothom sap que vaig néixer a Gràcia.
El meu carnet, diu que sóc home,
sense que cap policia ho hagi comprovat mai.
El meu carnet té una foto antiga,
on no m’assemblo de res, una foto mal feta,
que si la mires bé, no em fa ni més jove
El meu carnet diu que sóc espanyol...
El meu carnet diu que sóc espanyol...
El meu carnet no és més que una burla,
això sí, perfectament plastificada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada