MASSA TARD

Demà, potser serà tard

perquè demà sempre és tard,

i molts mots s’han podrit

en nits massa humides i galdoses.

I dema quan surti el sol temorós

serà massa tard segur, us ho juro,

i els somnis s’esvairan per l’aiguera

com l’aigua amb la que ens rentem la cara,

i pensarem, tard, massa tard per tot.

Massa tard pels somnis, massa pels riscs,

i ho deixarem correr tot per la riera

que ja sabem que porta al riu i al mar,

i l’únic consol que ens quedarà

serà que tot s’evapori en forma de núvol

i un bon dia ens plogui a sobre

en forma de fina pluja o de tempesta...

...i aleshores, no se’ns faci tard...