Els teus nus, em recorden Pagoeta
quan la boira acarona les valls,
quan el txirimiri, i la intza amara els prats,
les terres, els teulats, els camins, les txapeles.
Em recorden el boulebard de la vella Donostia
quan els cants
atrapen les kaleas,
i els txistularis
omplen els espais de refils
suaus i insistents de melodies de Laboa.
Els teus nus em recorden també
els racons gelats i ombrivols del Cantàbric
i les muntanyes mitjanes que traspuen líquids.
Els teus nus, són vida.
La resta, una broma sense cap mena de gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada