La lluna, semblava tant llunyana i tant propera
vista des de l’avió, com la vèiem des de casa.
Semblava tant aliena a tot, mentre a sota
la gota freda feia estralls en cada edifici
en cada camp i carretera, en cada riera.
En cada rostre, pensament i gest poc eixut .
En cada vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada