No tornarà a navegar més
aquella barca on barquejaven
les nostres il·lusions.
Una marea massa alta
un temporal inesperat
la va ensorrar a la sorra
inhòspita i cruel dels records.
Mai mes solcarà els mars salats
i plens d’aventures idíl·liques.
No lleparà mai més les roques
que punxerudes i salades
fosquegen ombrívoles
vora els penya-segats
de totes les Ítaques possibles.
Cap dofí acaronarà la gropa,
ni cap vent tornarà a imflar
aquelles veles blanquinoses
que semblaven besar-la.
Resta ara enterrada als marjals,
exposada al sol i al joc d’infants.
La seva jubilació, és la nostra condemna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada