DITS

 Els dits de la besàvia,

en tornar de la fàbrica,

bressolaven infants,

canviaven i rentaven bolquers,

plantaven mongetes,

les regaven, les pelaven.

Feien bugades,fregaven plats

i estenien la roba.

Escombraven i fregaven el pis,

s’esquarteraven i es tenallaven les mans,

i acariciaven l’home mentre s’adormien.

I en arribar a la nit, ploraven...

Els dits de l’àvia,

en tornar de la feina

curaven ferides i canviaven bolquers,

compraven verdura i la bullien,

fregaven el terra ajupides,

fregaven els plats i estenien,

cosien vestits i brodaven llençols,

pelaven patates i feien bugades,

escoltaven la ràdio i sobretot obeïen,

i submises complaïen a l’avi.

I per primer cop, van poder votar.

I en arribar la nit, somniaven...

Els dits de la mare,

en tornar de la feina

planxaven, cosien i canviaven bolquers

compraven menjar i cuinaven,

fregaven els plats  i coberts.

Posaven rentadores

i al terrat estenien la roba,

ajudaven als deures i feien berenars,

i quan arribava l’home el besaven

i li posaven cervesa i sabatilles

mentre feien sopars.

I en arribar la nit, miraven el sostre...

Els teus dits, s’indignen i enlloc de lluitar

enlloc de fer vaga, enlloc d’exigir,

enlloc de prendre els carrers,

enlloc de pensar en la mare, en l’àvia

i en la pobre besàvia, escriuen un tuit,

Es posen un llaç, i a la nit, bressolen un iphone...