56

Avui he tornat a fer anys

concretament un més.

M’he llevat especialment content

he de dir que m’agrada fer anys,

i em transporta a la infantesa,

sempre acabo allí, ja ho sé,

és el que te haver estat feliç.

Aquells anys en que somniaves

i aquell era un somni ple de colors,

on et senties el centre de tot

i bufaves les espelmes  amb delit

d’un pastis que mai t’havia agradat,

-no m’agrada el dolç, soc de salat-.

Temps d’estirades d’orelles

en patis d’escola tenebrosos

amb companys en blanc i negre,

i mestres com carcellers,

amb regals en forma de plumiers,

o de llibres d’Edith Blyton,

o d’en Mortadelo i Filemon

de l’enyorat tiet Lluis...

Quanta gent pel camí...

Quanta riquesa malbaratada....

Quant de sentit de l’humor us dec...

Avui he tornat a fer anys,

i  segueixo sentint-me infant,

després de cada felicitació,

petó o encaixada de mans,

em segueix perseguint el pessigolleig

de saber que un dia com avui

a la clínica del Remei –quin remei...-

de la vila de Gràcia –quina gràcia tu!-

una peixatera deliciosa em va parir,

i potser aquell dia a pocs metres d’allí,

l’Europa feia un gol....