RETRAT

Mat,

com les fotos que feia de petit.

mai brillant, sempre mat.

Desenfocat,

 com aquella imatge extraordinària

que creia haver fet, sempre desenfocat.

Cremat,

 com aquell intent fallit de cara al sol

que mai he sabut plasmar, sempre cremat.

Suau

com l’instant que retrata la cançó d’en Francesc

també d’en Pi, i d’en De la Serra, sempre suau.

Apagat,

com aquella instantània en la foscor

que queda enfosquida i trista, sempre apagat.

Com un retrat, la vida...