Vaig capturar aquell instant,
em va captivar vivament,
l’emoció sublim en que la bella cara,
es contreia intentant aguantar
la fugaç i furtiva llàgrima
que maldava insolent per sortir.
Les paraules emocionants,
emocionades de l’amiga
esdevenien un escull insalvable.
Aquella cara bonica, cedia per fi,
al recorregut enjogassat i líquid,
i una, dues, potser tres llàgrimes
es vessaven sobre l’aquarel·la,
sobre la lletra impresa d’aquell vers.
Altra vegada, la sensibilitat
derrotava amb estrèpit a la
mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada