Anava caient la tarda, mansa
com un cabdell de llana descabdellat.
La tramuntana removia els arbres,
i des de la finestra de l’habitació
semblaven guerrers armats
dansant una espècie de haka
executada a càmera lenta.
Els camps verds primaverals
es movien enjogassats i alegres,
com si fossin un mar calmat.
Les restes de la festa infantil,
les garlandes, les banderetes
corrien d’un cantó a l’altre
penjant dels fils que ja cedien.
La neu, llunyana del Canigó
es desfeia en aigua muntanya avall.
El gat jugava amb les restes del cabdell
i els gossos jeien estirats a l’herba,
aprofitant centímetre a centímetre
la poca estona de sol que quedava.
Un paradís.
I jo trist... Ves per on...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada