Com si d’un monstre benigne es tractés,
el mar escup milers de baves salades
inundant l’espai de l’estimada ciutat.
Xopen les siluetes afortunades
i divertides que juguen a esquivar-les.
Dibuixen un espectacle únic de so,
d’humitat, d’olors i salnitres.
S’alcen majestuoses sota el blau cel,
construint castells efímers a l’espai.
Apareixen, es deixen anar i desapareixen
com en un joc d’infants entremaliats.
Com si la natura en veure’ns avorrits
ens volgués regalar imatges irrepetibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada