Cada 3.7 segons
surt de la fosca
un conat de vida.
S’engalana el mar
de la seva llum,
Com un nadó
m’il·lumina
la cara embadalida.
Rastreja els sembrats,
les cases, els porxos.
Tot és foscor
en els 3.7 segons
que resten
fins que una altra vegada
el sol fictici
ens retorni a la vida
ens regali la llum,
ens besi la cara,
com un infant
recent nascut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada