TORMENTA

Avui ha plogut

i totes i cada una de les gotes

de la gran, de la terrible tempesta

portaven el teu nom líquidament inscrit.

De manera efímera m’he amarat de tu,

he deixat que les llargues pestanyes

s’enganxessin de manera sorprenent

les unes a les altres plenes de gotes d’aigua.

He deixat que la meva camisa de gassa

mostrés de manera nítida el meu tors

passat de quilos i també d’anys.

He deixat que el meu cap mancat de pel

es convertís en una piscina sense trampolí,

que els meus peus s’entollessin més del compte.

M’he amarat de tu, del teu nom, del teu riure,

de les teves ganes contagioses de viure.

Després, ha sortit el sol i t’he imaginat nua,

i aleshores, tot en mi s’ha assecat i renascut...